ministre de Déu
1. n ardiaca, beneficiat, braman, canonge, capellà, cenobita, clergue, coadjutor, contemplatiu, diaca, donat, druida, eclesiàstic, flamen (Roma), fra, frare, germà, hierofanta, imam, levita, ministre ministra, ministre de l’altar, ministre de l’Església, ministre del sagrament, ministre sagrat, monjo, mossèn, muetzí, ordenat, pare, pastor pastora, prevere, rabí, rector, religiós, sacerdot, sacerdotessa, subdiaca, vicari, xaman, monge (antic) ‖ ANTÒNIMS: seglar